Activitats de repàs 2

ACTIVITATS DE REPÀS 2

1. Copiarem l’esquema de la unitat en la pissarra. L’alumnat el copiarà en el quadern i el completarà.

Preguntarem per a repassar els continguts vistos en la unitat: Què ens dóna el Sol? Com s’anomenen els tres moments del dia? Per què es produïxen el dia i la nit? Per què no podem veure les estreles de dia? La Lluna té llum pròpia?

2. Farem un resum breu de la unitat i l’alumnat el copiarà en el quadern.

3. Escriuran en el quadern al dictat l'oració següen t i diràn si es vertadera o falsa: "La terra tarda 48 hores a fer una volta sobre si mateixa". 

4. Dibuixaran en el quadern les fases de la lluna i escriuran davall els noms.

5. Retallaran estreles de diferents mides i les pintaran amb pintura fluorescent. Les estrel·les es colocaran al sostre de l'aula o hi construiran un móbil. Posteriorment, deixarem la classe a fosques a fi que puguen observar les estreles que han fet. 

6. Presentarem dibuixos o imatges de diferents moments del dia perquè els ordenen de forma temporal. 

7. Endevinalla.

De vegades, redona com un baló; de vegades,

com una tallada de meló.

(La Lluna).

8. Construcció d’un model per a representar les fases lunars:

1r Dibuixaran en una cartolina negra la Lluna plena (amb ceres blanques). 

2n Retallaran un disc redó de cartolina negra de la mateixa mida que la Lluna que s’ha dibuixat anteriorment. 

3r Col·locaran el disc sobre la Lluna, fent-los coincidir, i el subjectaran amb una xinxeta per la part superior.

4t Faran girar el disc blanc d’esquerra a dreta i es podran observar les diferents fases lunars.

9. Amb ajuda d’un globus terraqüi i d’una llanterna, emularan el Sol i la Terra. Preguntarem en quina zona és de dia i en quina zona és de nit. Variarem els països i repetirem les preguntes a mesura que gire l’esfera.

Activitats de repàs

ACTIVITATS DE REPÀS

Mostrarem una làmina amb diverses parts i parlarem tots junts sobre ella: 

Observaran la primera làmina i descriuran el color del cel i el que s’hi pot observar. Comentaran quin moment del dia és, què fan els xiquets de la imatge, si esmorzen, dinen o sopen i si estan tots desperts.

En observar la segona seqüència, comentaran en grup els canvis que s’hi han produït: el cel, les activitats que realitzen, què poden menjar…

En la tercera seqüència s’observaran novament les tonalitats del cel, les activitats que realitzen… Preguntarem pels instruments que utilitzen els xiquets, com s’anomenen i per a què servixen.

Finalment, comentaran en grup la quarta escena: què hi ha al cel que en les anteriors imatges no hi havia, quin color i quina forma té la Lluna, quin color té el cel, si hi ha llums i com ens hi veiem quan és de nit…

Farem preguntes sobre les imatges i l’alumnat les haurà de respondre: El rellotge marca sempre la mateixa hora? On podrem veure millor les estreles, a la ciutat o al camp? Què explica el professor en l’última imatge?

Es plantegen les activitats de treball cooperatiu següents:

- En parelles dibuixaran un objecte i la seua ombra.

- En grups de quatre investigaran sobre la forma d’una constel·lació i elaboraran un mural.

- Representaran escenes d’activitats que es realitzen de dia i de nit.

- Escoltaran cançons tradicionals o conegudes per l’alumnat en relació amb el tema. Podran portar el ritme amb instruments o colpejant diferents parts del cos.

Podem aprendre les següents poesies, endevinalles...:

Poesia Eclipsi

Enmig del cele negre, la lluna redona rodola com una pilota.
Pilota de nacre, pilota de neu.
Enmig del cele negre, la lluna no es veu.
   (Marc Granell)

Endevinalla

Sóc rei però sense regne. 

Sóc ros però no tinc cabell. 

Alguns creuen que camine, però no em moc gens.

Dic l’hora de dia, perquè a la nit no em veus.

(El Sol).

Poesia Sol, solet.

Sol, solet, vine a veure’m, vine a veure’m.

Sol, solet, vine a veure’m, que tinc fred.

No tinc capa ni barret per abrigar-me, per abrigar-me.

No tinc capa ni barret, que tinc  fred.

Sinó un vestidet d’arestes que me’l guarde per a les festes.

Sinó un vestidet d’aram que me’l guarde per al meu sant.

Els Coets Espacials

ELS COETS ESPACIALS

El coet és una màquina per a anar a l'espai. 

Té motors i combustible que crema molt ràpidament.

Es formen gasos que fan que el coet s'enlairi a molta velocitat. 

El coet espacial és l'únic vehicle capaç d'aconseguir una velocitat necessària per volar a l'espai. Es fan servir per enviar sondes, satèl·lits, naus espacials, astronautes i llançadores a l'espai. 

Con: Es on hi ha la càrrega útil, pot ser un satèl·lit, una sonda o una nau espacial amb astronautes. Guia el coet cap el cel.

Cilindre: Es el cos del coet i conté els dispòsits de combustible i motors. 

Propulsors exteriors: Ajuden els motors en el llançament.

Aletes: Son les que donen estabilitat al coet i fa que pugin en línea recta cap al cel. 

El coet surt a l'espai a una velocitat de 40.000 kms. per hora per vèncer la força de la gravetat. Dos minuts després d'enlairar-se es desprenen els propulsors i cauen al mar. Hi ha varis dipòsits de combustible que a mesura que s'esgoten es desprenen per reduir el pes. A l'atmosfera s'utilitza combustible normal. Quan surt a l'espai s'utilitzen dos components diferents. 

Viatge a la lluna

El primer viatge a la lluna va a ser l'any 1969 en tres astronautes a bord, dos van trepitjar la lluna durant dos hores, van plantar la bandera Estats Units, van fer fotos i recollir mostres de roques. Mentre que el tercer astronauta estava al comandament de la nau. 

Van trigar tres dies en arribar-hi i tres dies més per tornar a la terra. 

Nosaltres a classe podem fer també un coet amb cartolines. 

I també una disfressa. 

Els Astronautes

ELS ASTRONAUTES

Els astronautes ixen a l'espai per a arreglar un satèl·lit, fer un experiment científic, o construir l'estació espacial.

Per a eixir de l'estació espacial a l'exterior, l'astronauta necessita portar un trage molt especial per a protegir-se de les temperatures extremes, de la falta d'oxigen i del dany que li podrien fer els rajos del sol.

Vams a conéixer com van vestits els astronautes: 

Primerament, estudiarem que el "vestit espacial" es compon de vàries parts, i per tant aquest és el vocabulari a treballar: 

• CASQUET                                         
• CASC
• GUANTS
• MÀNIGA DESMUNTABLE
• VESTIT ESPACIAL
• BOTES
• RECIPIENT PER A L'AIGUA

Els astronautes s'havien de rentar amb tovalloletes, ja que no  podien tenir aigua com a casa. 

Necessiten dur un recipient amb aigua i un xuclador a dins el vestit.

També han de dur un recipient per a la recollida d'orina.

Els seus vestits espacials pesen  140 kg.

Cada vestit costa molts diners.

Els moviments amb este trage són durs i cansen molt, una eixida l'espai no sol durar més de sis hores. Per a més seguretat, l'astronauta pot agafar-se a l'estació i també està subjecte amb un cable. Si no, podria perdre's surant.

Aquest ofici agrada molt als xiquets. 

Astronauta per a colorear i posar la foto de la cara del xiquet. 

Si coneixem alguna persona que sàpia sobre l'univers, podem invitar-la a l'aula perquè compte coses interessants als xiquets. Als xiquets els encantarà rebre eixa visita, sobretot si va vestit d'astronauta. 

Què emocionant!

Les Constel·lacions

LES CONSTEL·LACIONS

Què son les constel·lacions?

Les constel·lacions son agrupacions d’estels, que les antigues civilitzacions reconeixien en el cel nocturn i que associaven a formes, figures, o personatges mítics.

En realitat, les estrelles que formen una constel·lació no estan de cap forma relacionades entre elles. És simplement un efecte de perspectiva visual. Moltes vegades, aquestes estrelles es poden trobar centenars d’anys llum de distància unes de les altres.

Si les constel·lacions son només un efecte de perspectiva, per què son importants?

Ens serveixen de molt bona referència per a conèixer el cel nocturn, orientar-nos i situar els objectes de forma relativament senzilla.

Quan us estireu a mirar les estrelles, veureu que és molt útil anar aprenent el nom i la forma de les constel·lacions. D’aquesta forma podreu reconèixer estrelles individuals, i a més localitzar altres constel·lacions, utilitzant trucs de l’estil de.... “si allargues el mànec del gran carro et trobes a l’estrella polar”.

La història de les constel·lacions sembla ser que es remunta a èpoques molt antigues. Algunes de les constel·lacions més conegudes ja varen rebre nom dels mesopotamis.

És fascinant veure la imaginació que tenien aquests pobles, que eren capaços de reconèixer figures mitològiques increïbles en el cel. 

Per cert, que com moltes d’aquestes civilitzacions van viure en l’hemisferi Nord, resulta que les constel·lacions pròpies del Sud varen rebre noms molt segles més tard, i porten noms molt menys mitològics (com ara “telescopi”).

De totes les constel·lacions del cel (88 per a ser exactes), n’hi ha unes quantes que són especialment rellevants. Per exemple, tenim les 12 constel·lacions que formen els signes del zodíac. 

Aquestes constel·lacions tenen en comú que ocupen un lloc al cel pel qual es va desplaçant el Sol en el seu recorregut anual (bé, ja sabeu que és la Terra qui es desplaça en realitat). 

I no tan sols el Sol: els dotze signes del zodíac reben a la Lluna i als planetes també.

Altres constel·lacions importants han servit de sempre com a fars o referències d’orientació. És el cas del Gran Carro, que ens ajuda a trobar a l’estrella Polar en l’hemisferi Nord. O de la Creu del Sud, en l’hemisferi Sud.

Els xiquets també poden inventar-se una constel·lació i posar-li nom. Aquesta és una activitat molt creativa i que agrada molt. Es pot usar purpurina, adhesius, ceres, ...

Punts Cardinals

ELS PUNTS CARDINALS

Quan estem en la natura, necessitem orientar-nos. 

Orientar-se és conèixer en quin lloc de la Terra ens trobem.

Hem de trobar uns punts fixos que ens servisquen com a guia i situar-nos respecte a aquest punts.

Els punts cardinals són: Nord, sud, est i oest. 

Algunes formes d´orientar-nos són :

- Mirar la posició del Sol, que sempre ix per l´est i s´oculta per l´oest.

- Utilizar la brúixola, un instrument que és una caixa amb una agulla amb imant que sempre indica el nord. El magnetisme terrestre atrau l'agulla imantada cap al Nord (també es pot dir pol magnètic o nord magnètic).

- Per les estreles: A l´hemisferi nord, on vivim, hem de localitzar al cel l´Estrela polar, que indica el nord.

- Per la lluna: Si veiem la Lluna al cel en fase de quart minvant, les seues puntes apuntaran cap a l´oest, i si està en quart creixent, apuntaran cap a l´est.

En classe, podem fabricar una brúixola per a poder fer un joc d´orientació  al pati del centre escolar.

1. Necessitem: 

- Una agulla de cosir. 

- Un tros de poliestirè expandit.

- Un bol ple d'aigua i un imant.

Preparació:

Travessa el tros de poliestirè expandit amb l'agulla i frega la punta de l'agulla amb un imant 25 vegades per imantar-la. 

A continuació, col·loca el suro sobre l'aigua. 

2. Altra forma:

- Capsa de paper 

- Rosa dels vents 

- Fulla d’afaitar “Gillette” 

- Tros de cartró quadrat 

- Agulla de cap 

- Plastilina 

- Pasta modelable “Plastiroc” 

- Imant potent 

- Enganxador (Cianocrilat) 

- Cinta adhesiva

Preparació: 

- Construïm una capsa amb un tros de paper quadrat.

- Amb la pasta de modelar fem una caputxeta amb un orifici central (per on pivotarà la brúixola)

- Deixem la pasta a assecar durant unes hores.

- Enganxem la gillette amb cinta adhesiva darrera del paper de la rosa dels vents seguint un dels eixos del dibuix.

- Freguem la gillette amb un imant potent seguint sempre la mateixa direcció durant una bona estona.

- Enganxem la caputxeta de pasta en el centre de la rosa dels vents.

- Enganxem la plastilina, amb l’agulla vertical, sobre el tros de cartró quadrat que posarem dins la capsa.

- Col·loquem la rosa dels vents de manera que pivoti sobre l’agulla. • Comprovem on és el Nord-Sud.

Ja podem fer brúixoles en sèrie.

Els moviments de la Terra

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

La Terra realitza dos moviments: un moviment de translació i un altre de rotació.

En el moviment de translació la Terra dóna voltes al voltant del Sol. 

La Terra tarda un any a fer una volta completa (365 dies).

Este moviment dóna lloc a les estacions de l'any.

Les estacions de l'any: 

El moviment de translació de la Terra dóna lloc a les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. 

En el moviment de rotació la Terra gira sobre si mateixa. 

Tarda un dia a fer una volta completa (24 hores). Este moviment dóna lloc al dia i la nit.

El dia i la nit: 

A causa del moviment de rotació, cada punt de la Terra va passant d'estar enfront del Sol a estar d'esquena a ell. 

Per això, al llarg de les 24 hores que dura el moviment de rotació, hi ha unes hores de llum: el dia, i altres de foscor: la nit.

Durant el dia, la part de la Terra on vivim està enfront del Sol.

Durant la nit, la part de la Terra on vivim està d'esquena al Sol.

El satèl·lit de la Terra, la Lluna, també gira al voltant del nostre planeta. 

Tarda 28 dies i açò és el que fa que cada vegada la vegem d'una forma distinta.

Els planetes

ELS PLANETES

Què és un planeta?

Un planeta és un astre sense llum pròpia que té forma esfèrica i que dóna voltes al voltant del sol. 

Hi ha dos tipus de planetes: 

ELS PLANETES ROCÓS

MERCURI, VENUS, TERRA I MART

MERCURI

És el més xicotet del sistema solar. No té atmosfera, ni pluja en la seua superfície que està coberta de forats pel xoc de meteorits.

VENUS

És el planeta brillant, perquè quan es mira Venus des de la Terra se li veu brillar com una estrela. És un planeta en què fa molta calor, i hi ha molts volcans.

TERRA

És l'únic planeta conegut sobre el qual hi ha aigua líquida i vida. És el Planeta Blau, perquè vist de lluny pareix blau. Està situada en un lloc perfecte en l'espai, si estiguera més prop del Sol tindria molta calor, i si estiguera més lluny faria molt fred perquè haguera vida.

L'aigua és vida perquè els hòmes, els animals i les plantes necessiten aigua per a viure.

La Terra gira sobre si mateixa, donant lloc als dies i les nits.

La terra té un satèl·lit, la Lluna. La lluna gira al voltant de la Terra i tarda quasi un mes a fer una volta. Sempre ens mostra la mateixa cara. Brilla a la nit perquè en ella es reflectix la llum del Sol.

MART

És el planeta roig, té un color de ferro oxidat. Mart és un planeta fred amb la muntanya major del sistema solar, l'Olympus Mons (25 km d'alt).

ELS PLANETES GASÓS

JÚPITER, SATURN, URÀ I NEPTÚ

JÚPITER

És el planeta més gran. És una gegantina bola de gas amb grans tempestats en el seu interior. Té llunes que giren al voltant d'ell, les més importants es criden Ío, Calisto, Ganímedes i Europa. En estes dos últimes, els científics creuen que pot haver-hi vida perquè tenen aigua en forma de gel.

SATURN

És el segon planeta per les seues dimensions. Té anells formats per roques i gel. També té moltes llunes, la més important s'anomena Tità.

URÀ

És el planeta més fred del Sistema Solar. Gira molt inclinat sobre si mateix.

NEPTÚ

En ell hi ha vents molt violents. És el planeta més allunyat de la Terra, ja que Plutó no es considera un planeta pel seu xicoteta grandària.